Em sembla molt interessant el tema de l’heteronormativitat. Crec que les mateixes lesbianes estem afectades per aquesta normativitat i sovint ens costa parlar amb la mateixa naturlitat de la nostra vida quotidiana com ho fan les persones que viuen dins de relacions heterosexuals. Ens costa ,per exemple fer comentaris sobre la vida quotidiana amb la nostra parella en converses en cercles habituals , que no siguin “guetos” homosexuals, okupes o grups alternatius. Crec que és molt important normalitzar la quotidianeïtat de les parelles lesbianes i hem de fer també comentaris sobre si la nostra parella també ronca, o si ens ha dit que ha plogut la nit passada perquè nosaltres no hem sentit res, si ella també s’emporta aigua a la tauleta de nit, etc etc, tants comentaris que sobre la vida quotidiana en parella sentim en un context d’heterosexualitat normativitzada. Crec que també hem de fer aquesta militància en els comentaris més bàsics i quotidians amb la mateixa naturalitat amb què ho fan les parelles hetero. Crec que l’homonormativitat lesbiana està per construir i és un terreny que ens és fàcil a les dones. Parlar de les relacions personals no ens és difícil en general a les dones, ni de la família, però això canvia quan som famílies formades per lesbianes. La pressió externa és molt forta i ens obliga a inhibir-nos. Podríem fer un curs de rol-play en l’escola d’estiu sobre com afrontar aquestes situacions. Ens veiem allà!
↧