Fa pocs dies ha mort l’escriptora nord-americana Joanna Russ que va obrir una porta nova escrivint ciència ficció des d’una perspectiva feminista i sortint-se de l’heteronormativitat que caracteritza aquest tipus de literatura. Heus aquí un fragment del seu llibre més conegut, “L’home femella” que, a més devoler ser un petit homenatge a l’escriptora crec que també pot emmarcar un dels temes centrals de la propera EFE.
“És clar que tu no vols que sigui estúpida; quin pensament! Tu només vols estar segur de la teva intel·ligència. Tu no vols que jo em suïcidi! Només vols que estigui conscient i agraïda de la meva dependència. Tu no vols que jo em menysprei; només vols assegurar-te aquella deferència tan afalagadora que consideres com un tribut espontani a les teves qualitats naturals.Tu no vols que jo perdi la meva ànima;només vols allò que vol tothom, que tot vagi com tu vols;vols una ajudant amantíssima, una mare sacrificada, una tia calenta, una filleta preciosa, dones per mirar, dones per riure-te’n, dones que et consolin, dones que et rentin el terra, que et vagin a comprar el menjar i te’l cuinin i que no deixin que els nens destorbin, que treballin quan et facin falta diners, i que es quedin a casa quan ja no; dones que et facin d’adversari quan et vols barallar, dones que són sexis perquè tu et vols tirar algú, dones que no es queixin, dones que no emprenyin, dones que en realitat no t’odiïn, dones que coneguin la seva feina, i per sobre de tot, dones que perdin. A més de tot això, sincerament esperes de mi que sigui feliç; t’estranya ingènuament que jo sigui tan infeliç i tan plena de verí en aquest món que és el millor de tots els possibles. Què em deu passar? Però aquest mode ja està una mica més que desgastat.
Com va dir una vegada la meva mare: Els nens llencen pedres a les granotes per riure.
Però les granotes es moren de debò.”